Bruxisme – Etiologia

El bruxisme és un trastorn complex de la conducta oromotora caracteritzat per l’activitat involuntària dels músculs mastegadors, que es manifesta mitjançant apretament o fregament dental. Es pot classificar en dues formes principals segons el moment del dia: el bruxisme del son (BS) i el bruxisme de vigília (BV). Aquestes manifestacions poden ser isomètriques (apretament mantingut), excèntriques (moviment dinàmic amb contacte dental) o simples empentes mandibulars sense contacte dental.
Tot i ser un trastorn conegut des de fa dècades, la seva etiologia encara no es comprèn completament. Les hipòtesis més acceptades aborden el bruxisme des d’una perspectiva multifactorial, on factors neurofisiològics, genètics, psicològics i ambientals interactuen per desencadenar i mantenir aquest trastorn. Aquesta complexitat també es veu influïda per la presència de comorbilitats i factors externs, com certs fàrmacs, l’ús de substàncies estimulants i alteracions del son. Aquest text té l’objectiu d’oferir una visió actualitzada i integral sobre les causes del bruxisme, incorporant les últimes troballes científiques.

Hipòtesi etiologia primaria BS

Aquesta hipòtesi gira entorn a l'hiperactivació del nervi trigemin mesencefàlic (MTN), el qual proporciona una resposta disfuncional derivada de la dificultat d'adaptació a canvis ambientals, com són factors psicosocials, característiques genètiques o alteracions del generador central de patrons masticatori (GCPm) i que al seu torn activen els nuclis del sistema reticular ascendent (ARAS) responsables de la alliberament de neurotransmissors relacionats amb l'estat de vigília, com la dopamina, noradrenalina, glutamina,...
Per norma general durant la fase de son, el nucli preòptic ventrolateral hipotalàmic (VLPO), allibera GABA i Galanina, inhibint l'acció excitadora dels nuclis ARA. Aquest alliberament de GABA i Galanina, a la vegada, activa el MTM, derivant en un alliberament de glutamat que evita una disminució excessiva dels neurotransmissors alliberats pel nucli ARAS. Aquest sistema és un mecanisme preventiu fisiològic amb la finalitat de mantenir una certa activitat de resposta davant una situació de necessitat. No obstant això, en el bruxisme del son, s’ha suggerit que aquest sistema es veu alterat per factors ambientals (com l’estrès) o endògens (com predisposicions genètiques). Això provoca una hiperactivació del nervi trigemin mesencefàlic (MTN), que al seu torn estimula els músculs oclusals. Aquests episodis poden estar relacionats amb augments en l’activitat simpàtica que precedeixen el contacte oclusal o els moviments rítmics mandibulars.

Bruxisme i SNA

L'estudi realitzat per Nukazawa S, Yoshimi H, i Sato S, publicat a "Cranio", representa una contribució significativa en la comprensió del bruxisme. Aquest estudi es centra específicament en les activitats del sistema nerviós autònom associades amb els esdeveniments del bruxisme durant el son, aportant una perspectiva valuosa en l'enteniment de les causes i els mecanismes subjacents d'aquest trastorn.
Els investigadors han dut a terme una anàlisi detallada mitjançant polisomnografia (PSG) en un grup seleccionat de pacients. El PSG és una tècnica de diagnòstic que al mateix temps registrat diverses funcions fisiològiques durant el son, incloent-hi l'activitat cerebral, moviments oculars, la freqüència cardíaca i la respiració. Això permet als investigadors directament observar els esdeveniments de bruxisme i correlacionar-los amb altres paràmetres fisiològics.
Els investigadors van realitzar una anàlisi detallada utilitzant polisomnografia (PSG) en un grup seleccionat de pacients. La PSG és una tècnica diagnòstica que registra simultàniament diverses funcions fisiològiques durant el son, incloent l'activitat cerebral, els moviments oculars, la freqüència cardíaca i la respiració. Això permet als investigadors observar directament els esdeveniments de bruxisme i correlacionar-los amb altres paràmetres fisiològics.

El principal descobriment d'aquest estudi és la relació entre el bruxisme i les activitats del sistema nerviós autònom. Els investigadors van observar que els esdeveniments de bruxisme estan freqüentment precedits per un augment de l'activitat simpàtica, incrementant la freqüència cardíaca i la pressió arterial. Això suggeria que el bruxisme podria ser una resposta fisiològica a l'activació simpàtica. Una possible interpretació d'aquests resultats és que el bruxisme podria ser un mecanisme defensiu o una reacció a l'estrès. L'augment de l'activitat simpàtica podria ser una resposta a determinats estímuls, com ara problemes respiratoris durant el son, i el bruxisme podria ser una manera de reestablir la funció normal de les vies respiratòries. Aquesta teoria està en línia amb altres investigacions que relacionen el bruxisme amb trastorns respiratoris del son, com l'apnea del son.

Les implicacions clíniques d'aquest estudi són notables. Si el bruxisme és una resposta a l'activació simpàtica, això podria obrir noves vies per al tractament. Els tractaments podrien enfocar-se no només en la protecció de les dents, sinó també en la gestió de l'activitat simpàtica.

Bruxisme Secundari

El bruxisme com a entitat, en molts casos, és secundari a aspectes relacionats amb altres factors:

• Bruxisme i Farmacologia: La farmacologia juga un paper crucial en la incidència del bruxisme. Diversos medicaments, especialment els antidepresius i psicoestimulants, han mostrat una correlació significativa amb l'augment de la prevalença del bruxisme. Per exemple, els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), àmpliament utilitzats en el tractament de la depressió i els trastorns d'ansietat, han estat associats amb un increment en l'activitat bruxista. Aquesta relació s'atribueix a la influència d'aquests fàrmacs en els neurotransmissors, particularment en la serotonina, que juga un paper en la regulació del moviment muscular.
• Bruxisme i tabaquisme (nicotina): El consum de nicotina, present en els cigarrets, també ha estat vinculat amb el bruxisme. La nicotina és un estimulant del sistema nerviós central, i el seu consum pot augmentar l'activitat muscular, incloent la dels músculs mastegadors. Diferents estudis han trobat una prevalença significativament major de bruxisme en fumadors en comparació amb no fumadors. Això suggereix que la nicotina podria estar exacerbant o fins i tot induint el comportament bruxista.
• Bruxisme, alcohol i drogues: L'alcohol i les drogues recreatives són un altre factor que influeix en la incidència del bruxisme. L'alcohol, conegut pels seus efectes depressors en el sistema nerviós central, pot alterar la funció neuromuscular i augmentar la incidència de bruxisme, especialment durant el son. D'altra banda, drogues recreatives com la cocaïna i l'èxtasi, que són estimulants, poden provocar un increment en l'activitat dels músculs mastegadors, conduint a un episodi agut de bruxisme.

Bruxisme i Comorbilitats

• Roncopatia: L'estudi de Monika Michalek-Zrabkowska i col·laboradors examina la relació entre el ronc simple i el bruxisme de la son en pacients sense apnea obstructiva de la son (AOS). Inicialment, 565 subjectes que roncaven van ser sotmesos a polisomnografia. Després de l'avaluació, es van excloure els individus amb OSA, i finalment es van analitzar 129 individus. Els resultats van revelar que l'índex d'episodis de bruxisme estava positivament correlacionat amb la intensitat màxima del ronc. De manera notable, el bruxisme fàsic va mostrar una correlació positiva amb la intensitat del ronc en totes les posicions de son. La posició supina durant el son semblava tenir un impacte significatiu tant en la intensitat del ronc com en el bruxisme.
• Apnea Obstructiva de la son: Da Costa Lopes i col·laboradors, en la seva revisió sistemàtica, es centren en explorar la possible relació entre el bruxisme de la son (BS) i la síndrome d'apnea obstructiva de la son (SAOS). La revisió sistemàtica va seguir una metodologia rigorosa, seleccionant estudis rellevants de bases de dades com PubMed, Web of Science i Scopus. Els criteris d'inclusió van abastar estudis que investigaven l'associació entre BS i SAOS en adults. Els estudis seleccionats van ser sotmesos a una anàlisi crítica per avaluar la seva qualitat i rellevància. La revisió va identificar diversos estudis que suggereixen una associació positiva entre BS i SAOS. Aquests estudis van indicar que els pacients amb SAOS presenten una major prevalença de BS en comparació amb els individus sense SAOS. El mecanisme subjacent proposat per a aquesta associació es basa en la hipòtesi que el BS podria ser un mecanisme compensatori per reobrir les vies respiratòries durant els episodis d'apnea, suggerint un enllaç funcional entre ambdós trastorns, en aquest aspecte, la revisió destaca que el BS podria ser un reflex neuromuscular destinat a restablir la permeabilitat de la via aèria superior. Durant els episodis d'apnea, es produeix una disminució del flux d'aire i una possible acumulació de diòxid de carboni, el que podria activar els músculs mastegadors com un intent de desfer l'obstrucció de les vies respiratòries.
• Malatia Refluxe Gastroesofàgic (MRGE): Les revisions sistemàtiques de Nota et al i l'estudi de Mengatto et al., coincideixen en la relació entre el BS i l'MRGE. En aquest context, expliquen que el bruxisme es configura com un mecanisme de protecció lligat a salvaguardar les estructures orals i faríngies de l'augment d'acidesa provinent del refluxe. A nivell fisiològic, quan apareix el refluxe, el generador central de patrons masticatoris (GCP'm) s'activa desenvolupant mecanismes Protusius i de masticació (activitat bruxògena) facilitant així l'alliberament de saliva que alleujarà l'acidesa del reflujo. La combinació d'augment de l'acidesa en la cavitat oral i l'activitat bruxògena protectora, provoca una gran debilitat en l'esmalt dental, desencadenant un procés de desgast molt més ràpid i agressiu del que és habitual.
• Estrés i Ansietat: La revisió sistemàtica i metaanàlisi realitzada per Chemelo, Victòria dos Santos et al. es centra en investigar la relació entre l'estrès i el bruxisme. Aquest estudi és crucial ja que el bruxisme ha estat freqüentment associat amb factors psicològics com l'estrès. En la realització d'aquest estudi, els investigadors van emprar un enfocament meticulós per dur a terme tant la revisió sistemàtica com el metaanàlisi. El seu propòsit era reunir i examinar informació provinent d'investigacions prèvies que indagaven en la connexió entre l'estrès i el bruxisme. Per a això, van efectuar cerques detallades en bases de dades reconegudes, incloent PubMed, Scopus i Web of Science. Es van enfocar en seleccionar investigacions que s'ajustessin a criteris rigorosos d'inclusió i que tractessin temes relacionats amb el bruxisme, tant en estat de vigília, com durant el son. Els resultats de la revisió van indicar que existeix una relació significativa entre l'estrès i el bruxisme. El metaanàlisi va revelar que tant el bruxisme del son com el bruxisme de vigília estan correlacionats amb nivells elevats d'estrès. Aquesta associació va ser observada en múltiples estudis, la qual cosa reforça la idea que l'estrès no només és un factor desencadenant per al bruxisme, sinó que també pot contribuir al seu manteniment o exacerbació. Els descobriments suggereixen que l'estrès pot influir en l'activitat neuromuscular donant lloc al bruxisme. Es proposa que l'estrès pot alterar el patró de son i augmentar l'activitat del sistema nerviós autònom, incrementant així l'activitat dels músculs mastegadors. Els resultats tenen importants implicacions clíniques, suggerint que el tractament del bruxisme hauria d'incloure estratègies per abordar l'estrès. Això podria implicar teràpies psicològiques, tècniques de relaxació i canvis en l'estil de vida. En tot cas, Encara que Chemelo et al. no especifiquen diferències, la majoria de l’evidència apunta que el BV té una correlació més forta i directa amb l’estrès conscient, mentre que en el BS l’estrès actua com un factor indirecte que altera el son i desencadena l’activitat bruxista, es a dir, Es considera més automàtic i vinculat a processos neurofisiològics del sistema nerviós autònom. Tot i això, l’estrès també pot influir indirectament en el BS mitjançant l’alteració dels patrons de son i l’activació simpàtica (p. ex., augment de la freqüència cardíaca i pressió arterial abans dels episodis de BS). En definitiva, La relació amb l’estrès és menys conscient i més mediada per desequilibris en els neurotransmissors.

Fisioterapeuta ColFiCat: 4545 / Osteopata DO MROE: 544
Membre de la Societat Espanyola de Disfunció Craneomandibular i Dolor Orofacial (SEDCYDO)
Membre de la Societat Espanyola de la Son (SES)

Bibliografia

• Bertazzo-Silveira, E., Kruger, CM, Toledo, IP, Porporatti, L', Dick, B., Flores-Mir, C., & Cançó, GDL (2016). Associació entre el somni bruxisme i l'abús de l'alcohol, la cafeïna, tabac i drogues: una revisió sistemàtica. Revista de l'American Dental Association, 147(11), 859-866.
• Chemelo, Victória dos Santos, et al. Hi ha associació entre l'estrès i el bruxisme? Una revisió sistemàtica i una meta-anàlisi. Fronteres en Neurologia, l'any 2020, volum 11, pàg. 590779.
• Lopes Da Costa AJ, Cunha TCA, Monteiro MCM, Serra-Negra JM, Cabral LC, Júnior PC. Hi ha una associació entre dormir bruxisme i la síndrome d'apnea obstructiva del son? Una revisió sistemàtica. Son Alè. 2020 Sep;24(3):913-921. doi: 10.1007/s11325-019-01919-i. Publicat electrònicament 18 d'octubre de 2019. PMID: 31628624.
• de Baat, C., Verhoeff, M., Ahlberg, J., Manfredini, D., Winocur, E., Zweers, P.,... i Lobbezoo, F. (2020). Drogues i substàncies addictives, que potencialment induir o suavitzat dormir bruxisme i/o clenching despert.
• Frosztega, W., Wieckiewicz, M., Nowacki, D., Michalek-Zrabkowska, M., Poreba, R., Wojakowska, A., ... i Martynowicz, H. (2022). Avaluació polisomnográfica dels efectes de fumar i el consum d'alcohol en la intensitat de bruxisme durant el son. Revista de Medicina Clínica, 11(24), 7453.
• Giovanni, Giorgia A. Base neurofisiològica de bruxisme. Heliyon. 3 de juliol, el 2021;7(7):e07477. doi: 10.1016/j.heliyon.2021.e07477. PMID: 34286138; PMCID: PMC8273205.
• Meira E Cruz M, Guimarães COM. "Una finestra a consolidar la hipòtesi de la funcionals bruxisme", a través de l'enllaç autonòmica cardiovascular". Oral Dis. Maig de 2019;25(4):1237-1238. doi: 10.1111/odi.13077. Publicació electrònica 19 de març de 2019. PMID: 30825349.
• Mengatto CM, Dalberto Cda S, Scheeren B, Barros SG. Associació entre el somni bruxisme i malaltia per reflux gastroesofàgic. J Prosthet Dent. 2013 Nov;110(5):349-55. doi: 10.1016/ j.prosdent.2013.05.002. Publicació electrònica 5 de setembre de 2013. PMID: 24011800.
• Michalek-Zrabkowska M, Martynowicz H, Wieckiewicz M, Smardz J, Poreba R, Mazur G. "Implicacions cardiovascular de bruxisme durant el son: una revisió sistemàtica i narrativa resum i perspectives de futur". J Med Clin. Maig 21, 2021;10(11):2245. doi: 10.3390/jcm10112245. PMID: 34064229; PMCID: PMC8196855.
• Michalek-Zrabkowska M, Wieckiewicz M, Macek P, Gac P, Smardz J, Wojakowska A, Poreba R, Mazur G, Martynowicz H. The Relationship between Simple Snoring and Sleep Bruxism: A Polysomnographic Study. International Journal of Environmental Research and Public Health. 2020; 17(23):8960. https://doi.org/10.3390/ijerph17238960.
• Nota, A., Pittari, L., Paggi, M., Abati, S. i Tecco, S. (2022). Correlació entre bruxisme i el trastorn, malaltia per reflux gastroesofàgic i els seus efectes sobre el desgast. Una revisió sistemàtica. Revista de Medicina Clínica, 11(4), 1107.
• Nukazawa S, Yoshimi H, Sato S. "Activitat del sistema nerviós autònom associat amb esdeveniments de bruxisme durant el son". Cranio. 2018 Mar;36(2):106-112. doi: 10.1080/08869634.2017.1287232. Publicació electrònica 2017 Febrer PMID: 28183231.
• Shetty, S., et al. (2010). "Bruxisme: una revisió bibliogràfica". Revista de la Societat Índia de Prostodòncia.
• Winocur, E., Gavish, A., Voikovitch, M., Emodi-Perlman, A., i l'Eli, I. (2003). Drogues i bruxisme: una revisió crítica. Revista de Dolor Orofacial, 17(2).