Bruxisme – Tractament

Introducció

El tractament dels símptomes musculoesquelètic del bruxisme, especialment orientat a la reducció de l’espasme muscular i el dolor, requereix un enfocament estructurat i basat en l’evidència per tal d’ abordar les complexitats d’aquest trastorn multifactorial.
El tractament es divideix en dues fases clíniques principals: una fase inicial d’inhibició del dolor i l’espasme muscular, on l’objectiu principal és reduir la hipersensibilitat dels músculs masticadors i restaurar la funcionalitat bàsica; i una fase de readaptació i potenciació funcional, destinada a reforçar i optimitzar la musculatura per suportar les càrregues associades a l’activitat mandibular. Aquest plantejament integral combina tècniques manuals, procediments mínimament invasius i exercicis terapèutics per obtenir una millora sostinguda i prevenir la recaiguda en el dolor crònic o disfunció.

Primera fase del tractament del bruxisme: Inhibició de l’espasme muscular i el
dolor

La primera fase del tractament musculoesquelètic del bruxisme té com a objectiu principal alleujar el dolor i reduir l’espasme muscular a través d’intervencions específiques, basades en evidències científiques i amb un enfocament personalitzat. Aquesta fase no només busca el control immediat dels símptomes, sinó també establir les bases per a una recuperació funcional progressiva i evitar complicacions com la disfunció crònica de l’articulació temporomandibular o l’empitjorament de les alteracions
miofascials.

Teràpia manual orofacial: La teràpia manual orofacial és una intervenció clau en la primera fase del tractament del bruxisme, que inclou tècniques de massatge i mobilitzacions dirigides als músculs masticadors, així com estiraments miofascials. Aquestes tècniques no només redueixen el to muscular, sinó que també milloren la circulació sanguínia local i alliberen adherències fascials que poden contribuir al dolor i a la rigidesa mandibular. Els
estudis han demostrat que la teràpia manual aplicada al masseter, el temporal i el pterigoideu pot reduir significativament els nivells de dolor i augmentar l’amplitud de moviment mandibular. Per exemple, en pacients amb bruxisme del son i trastorns temporomandibulars, s’ha observat una disminució de l’activitat electromiogràfica dels músculs masticadors després de diverses sessions de massatge i estiraments miofascials. Aquestes tècniques també són beneficioses per reduir la sensibilitat dels punts gallet miofascials, que són zones de tensió muscular freqüentment trobades en pacients amb bruxisme. Una intervenció manual ben dissenyada pot relaxar aquests punts, millorant la funció masticadora i reduint els símptomes associats, com el mal de cap o el dolor referit.

Punció seca ecoguiada: La punció seca és una tècnica mínimament invasiva àmpliament utilitzada en la gestió del dolor miofascial. En el cas del bruxisme, aquesta tècnica és especialment efectiva per desactivar punts gallet en els músculs masseter superficial, profund i pterigoideu medial. L’ús d’ecografia en aquesta pràctica és fonamental per millorar la precisió i evitar complicacions, com la punció innecessària de la paròtida o d’altres estructures adjacents sensibles.
sensibles.L’ecoguia permet identificar amb detall l’anatomia dels músculs implicats i monitoritzar la inserció de l’agulla, assegurant que es dirigeix exclusivament al teixit objectiu. Aquesta precisió és especialment important en el pterigoideu medial, un múscul situat en proximitat de la glàndula paròtida i altres estructures neurovasculars crítiques. Els estudis han demostrat que la punció seca ecoguiada redueix significativament el dolor i millora l’amplitud de moviments mandibulars,
amb un mínim risc d’efectes adversos.

Neuromodulació de la branca auriculotemporal del trigemin: La neuromodulació de la branca auriculotemporal del nervi trigemin representa una opció terapèutica innovadora per a la gestió del dolor associat al bruxisme. Aquesta tècnica es basa en l’estimulació elèctrica transcutània dirigida a modular l’activitat nerviosa de la branca auriculotemporal, que innerva gran part de la musculatura i estructures associades amb el moviment mandibular. L’aplicació de tècniques com la TENS (Transcutaneous Electrical Nerve Stimulation) ha demostrat reduir significativament els nivells de
dolor i la tensió muscular en pacients amb disfunció temporomandibular i bruxisme. A més, l’estimulació d’aquesta branca del trigemin pot tenir efectes beneficiosos sobre l’hiperactivitat muscular associada al bruxisme, mitjançant la interrupció dels senyals de dolor i la relaxació reflexa dels músculs implicats.

Sistema superinductiu: El sistema superinductiu, una tecnologia basada en camps electromagnètics d’alta intensitat, ha emergit com una eina innovadora en el tractament de l’espasme muscular associat al bruxisme. Aquest sistema actua estimulant les fibres musculars profundes, facilitant la relaxació del múscul i reduint l’espasme sense necessitat d’intervencions invasives. A més, té l’avantatge d’arribar a grups musculars profunds com el masseter profund o el pterigoideu, que sovint són més difícils de tractar amb tècniques manuals o altres modalitats. Els estudis recents han demostrat que aquesta tècnica pot millorar la mobilitat mandibular, reduir la intensitat del dolor i disminuir els episodis d’espasmes musculars en pacients amb bruxisme i disfuncions temporomandibulars. A més, la seva aplicació és ben tolerada pels pacients i ofereix resultats sostenibles després d’un cicle de tractament de diverses sessions.

Exercicis de respiració basats en la metodologia Buteyko: Els exercicis de respiració inspirats en la metodologia Buteyko són una eina efectiva per modular l’activitat simpàtica del sistema nerviós autònom, que sovint es troba hiperactivada en pacients amb bruxisme. Aquesta metodologia es basa en tècniques de respiració lenta i controlada, amb un enfocament en l’exhalació suau i el manteniment d’una respiració nasal funcional. Això ajuda a reduir l’hiperventilació i millora l’eficiència de l’intercanvi gasós, promovent un estat més equilibrat del sistema nerviós. En el context del bruxisme, la respiració Buteyko ajuda a disminuir l’activació simpàtica que pot contribuir a la tensió muscular i l’espasme. Les tècniques de respiració diafragmàtica profunda, combinades amb pauses respiratòries controlades, poden reduir la freqüència cardíaca i promoure la relaxació general, creant un entorn més favorable per a la resolució dels símptomes musculoesquelètics.

Segona fase del tractament del bruxisme: Readaptació i potenciació funcional

La segona fase del tractament del bruxisme se centra en la readaptació i potenciació funcional de la musculatura masticadora, un procés crític per restaurar la força, el to muscular i la resistència necessària per afrontar les càrregues associades al bruxisme.
Aquesta fase és essencial no només per prevenir recaigudes en patrons disfuncionals, sinó també per assegurar una millora sostinguda en la qualitat de vida del pacient. Les intervencions es basen en un enfocament progressiu i individualitzat, utilitzant eines diagnòstiques i terapèutiques avançades per monitoritzar i optimitzar els resultats.

El test dels sis minuts de masticació: Aquest test és una eina diagnòstica funcional que permet avaluar la resistència i l’eficàcia de la musculatura masticadora en condicions sostenibles. Durant aquest test, el pacient mastega un material estàndard (chiclet) durant sis minuts de manera contínua, i s’observen factors com la fatiga, la simetria muscular i la coordinació. La prova ajuda a identificar debilitats específiques o asimetries en l’activitat muscular i estableix les bases per al programa de readaptació. Els resultats del test són analitzats mitjançant una valoració numérica del 0 al 10 per part del pacient i pot ser recolzada mitjançant l’electromiografia de superfície (EMG), que permet monitoritzar l’activitat muscular en temps real i identificar desequilibris o hipofuncions en músculs específics com el masseter o el temporal. Aquesta informació és clau per personalitzar els exercicis terapèutics i monitoritzar el progrés durant el tractament.

Exercicis terapèutics isomètrics i concèntrics: Els exercicis terapèutics són el pilar fonamental de la fase de potenciació funcional. Es prioritzen dues modalitats principals:

1. Exercicis isomètrics: Els exercicis isomètrics impliquen la contracció estàtica dels músculs masticadors sense moviment mandibular, promovent un increment en el to muscular i en la resistència. Aquests exercicis són especialment efectius per reforçar la musculatura debilitada sense sobrecarregar l’articulació temporomandibular, reduint així el dolor i millorant la funcionalitat global. L’evidència científica recolza l’ús d’exercicis isomètrics per millorar la força muscular i disminuir el dolor miofascial en pacients amb disfuncions temporomandibulars i bruxisme. Aquests exercicis no només augmenten la força dels músculs masticadors, sinó que també contribueixen a l’estabilització de l’articulació temporomandibular.
2. Exercicis concèntrics: Els exercicis concèntrics impliquen moviments controlats d’obertura, tancament mandibular i diduccions amb resistència. Aquests exercicis són útils per millorar la coordinació i l’eficiència muscular, així com per restaurar la funció mastigatòria. La combinació d’exercicis concèntrics i isomètrics s’ha demostrat eficaç per reduir la debilitat muscular i millorar la qualitat funcional del moviment mandibular.

Treball de càrregues progressives amb gomes de masticació: La readaptació funcional també inclou l’ús de gomes de masticació de resistències variables, que permeten un treball progressiu i segur de la musculatura masticadora. Aquestes gomes s’utilitzen per augmentar la càrrega de treball dels músculs masticadors de manera controlada i ajustada a les necessitats de cada pacient. Les càrregues es determinen inicialment mitjançant el test dels sis minuts i l’EMG per establir els nivells d’activació
muscular òptims i evitar la sobrecàrrega. L’ús de biofeedback simultani durant les sessions permet al pacient monitoritzar l’activació muscular en temps real, corregir asimetries i millorar l’eficiència del treball mastigatori. Aquest procés d’entrenament progressiu facilita una adaptació neurofisiològica que garanteix la capacitat dels músculs per suportar les càrregues funcionals sense desencadenar dolor ni espasmes.

Conclusió

La combinació d’estratègies com el test dels sis minuts, exercicis isomètrics i concèntrics, i càrregues progressives amb gomes de masticació proporciona una base sòlida per a la readaptació i potenciació funcional dels músculs mastegadors. Aquest enfocament multimodal no només redueix els símptomes immediats del bruxisme, sinó que també millora la qualitat de vida i prevé recaigudes, assegurant una recuperació funcional sostenible.

Fisioterapeuta ColFiCat: 4545 / Osteopata DO MROE: 544
Membre de la Societat Espanyola de Disfunció Craneomandibular i Dolor Orofacial (SEDCYDO)
Membre de la Societat Espanyola de la Son (SES)

Bibliografia

• Barbosa, M., Tahara, A., Ferreira, I., Intelangelo, L., & Barbosa, A. (2019). Effects of 8 weeks of masticatory muscles focused endurance exercises on women with oro-facial pain and temporomandibular disorders: A placebo randomised controlled trial. Journal of Oral Rehabilitation. https://doi.org/10.1111/joor.12823.
• Chemelo, V., Né, Y., Frazão, D., De Souza-Rodrigues, R., Fagundes, N., Magno, M., Da Silva, C., Maia, L., & Lima, R. (2020). Is There Association Between Stress and Bruxism? A Systematic Review and Meta-Analysis. Frontiers in Neurology, 11. https://doi.org/10.3389/fneur.2020.590779.
• De Paula Gomes, C., Hage, Y., Amaral, A., Politti, F., & Biasotto-Gonzalez, D. (2014). Effects of massage therapy and occlusal splint therapy on electromyographic activity and the intensity of signs and symptoms in individuals with temporomandibular disorder and sleep bruxism: A randomized clinical trial. Chiropractic & Manual Therapies, 22. https://doi.org/10.1186/s12998-014-0043-6.
• Falla, D., Jull, G., Hodges, P., & Vicenzino, B. (2006). An endurance-strength training regime is effective in reducing myoelectric manifestations of cervical flexor muscle fatigue in females with chronic neck pain. Clinical Neurophysiology, 117, 828-837. https://doi.org/10.1016/j.clinph.2005.12.025.
• Ferreira, A., Da Costa, D., De Oliveira, A., Carvalho, E., Conti, P., Costa, Y., & Bonjardim, L. (2017). Short-term transcutaneous electrical nerve stimulation reduces pain and improves the masticatory muscle activity in temporomandibular disorder patients: A randomized controlled trial. Journal of Applied Oral Science, 25, 112-120. https://doi.org/10.1590/1678-77572016-0173.
• Gavish, A., Winocur, E., Astandzelov-Nachmias, T., & Gazit, E. (2006). Effect of Controlled Masticatory Exercise on Pain and Muscle Performance in Myofascial Pain Patients: A Pilot Study. CRANIO®, 24, 184-190. https://doi.org/10.1179/crn.2006.030.
• Ginszt, M., Zieliński, G., Berger, M., Szkutnik, J., Bakalczuk, M., & Majcher, P. (2020). Acute Effect of the Compression Technique on the Electromyographic Activity of the Masticatory Muscles and Mouth Opening in Subjects with Active Myofascial Trigger Points. Applied Sciences, 10, 7750. https://doi.org/10.3390/app10217750.
• Gouw, S., De Wijer, A., Creugers, N., & Kalaykova, S. (2017). Bruxism: Is There an Indication for Muscle-Stretching Exercises? The International Journal of Prosthodontics, 30(2), 123-132. https://doi.org/10.11607/ijp.5082.
• Macedo, C., Sonza, A., Puel, A., & Santos, A. (2023). Trigger point dry needling increases masseter muscle oxygenation in patients with temporomandibular disorder. Journal of Applied Oral Science, 31. https://doi.org/10.1590/1678-7757-2023-0099.
• Nowak, Z., Chęciński, M., Nitecka-Buchta, A., Bulanda, S., Ilczuk-Rypuła, D., Postek-Stefańska, L., & Baron, S. (2021). Intramuscular Injections and Dry Needling within Masticatory Muscles in Management of Myofascial Pain. Systematic Review of Clinical Trials. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18. https://doi.org/10.3390/ijerph18189552.
• Savla, K., Vardhan, V., & Aage, D. (2021). Physiotherapy in Bruxism: A Scoping Review. International Journal of Health Sciences and Research, 11, 115-125. https://doi.org/10.52403/IJHSR.20210616.
• Treacy, K. (1999). Awareness/relaxation training and transcutaneous electrical neural stimulation in the treatment of bruxism. Journal of Oral Rehabilitation, 26(4), 280-287. https://doi.org/10.1046/J.1365-2842.1999.00381.X.