Bruxisme – Definició

Quan un pacient esmenta que és bruxista, el més normal és que digui que s'ha adonat que estreny les dents durant el dia, que la seva parella li diu que fa sorolls a la nit, és a dir, que castanyeja les dents o les rasca, també ens diu que s'aixeca al matí amb la musculatura de la mandíbula molt cansada, de vegades amb dolor, cefalees, i també, de tant en tant, que apareix una certa limitació en obrir la boca. Aquests símptomes, que serien els habituals en pacients bruxistes, no sempre es compleixen, ja que el bruxisme no té perquè implicar contacte dental, ni provocar desgast dental, no ha de provocar dolor, ni alteració de la funció mandibular, de fet hi ha moltes persones bruxistes asimptomàtiques, és a dir, no tenen símptomes específics, però en canvi, és bruxista, i és per això que el bruxisme no es considera una patologia en si, més aviat, es considera un trastorn de la conducta oromotora.
Les classificacions i definicions del bruxisme són nombroses i han variat àmpliament durant dècades. El 2013 es va obtenir un primer gran consens internacional sobre una definició simple i pragmàtica de bruxisme en què aquest es defineix com una activitat muscular masticatòria repetitiva que es caracteritza per estrènyer o grinyolar les dents i/o per estrènyer o empènyer la mandíbula, i que s'especifica com a bruxisme del son o bruxisme de vigília.
En general, un dels errors més freqüents és entendre el bruxisme com un trastorn muscular i entendre que el bruxisme s'aborda mitjançant el tractament inhibitori o mitjançant la relaxació de la musculatura oclusora. En si, el bruxisme és una conducta oromotora el mecanisme de la qual té el seu origen en el sistema nerviós central. La definició més actualitzada i desenvolupada per un grup d'experts internacionals al 2018 entén el bruxisme a través de dues entitats diferenciades, el bruxisme del son (BS) i el bruxisme de vigília (BV), definides com:
Bruxisme del son (BS): "activitat dels músculs masticatoris durant el son que es caracteritza com a rítmica (fàsica) o no rítmica (tònica) i que no es considera un trastorn del moviment o del son en persones sanes."
Bruxisme de vigília (BV): "activitat dels músculs masticatoris durant la vigília que es caracteritza pel contacte repetitiu o sostingut de les dents i/o pel reforç o empenta de la mandíbula que no es considera un trastorn del moviment en individus sans ."
El BS, més concretament, també és definit a la classificació internacional dels desordres del son (ICSD), la seva definició ha anat evolucionant al llarg dels anys. Fins al 2005 (ICSD I) es classificava el bruxisme del son com una parasòmnia, és a dir, un trastorn de la conducta o comportaments anormals que es tenen durant el son, com el somnambulisme o la síndrome de cames inquietes. A partir del 2005 la seva definició s'estableix com una activitat involuntària relacionada amb el grinyolar de dents que passa durant el son. Del 2005 al 2013 (ICSD II) el bruxisme del son es defineix com un
trastorn del moviment relacionat amb el son, més concretament com una activitat oral
estereotipada caracteritzada per grinyolar o estrènyer les dents que es produeix durant el son, generalment associada amb microdespertars. Finalment, en la darrera definició que es va establir a partir del 2014 (ICSD III) es va mantenir que el BS era un trastorn del moviment relacionat amb el son, però es va especificar que era una activitat motora involuntària del trigemin caracteritzada per activitat episòdica i repetitiva dels músculs de la mandíbula amb tendència a grinyolar les dents o prémer la mandíbula ocasionalment durant el son.

En conclusió, avui dia sabem que el bruxisme com a tal, s'ha de dividir en dues entitats diferenciades, BS i BV, que és un trastorn de la conducta oromotora d'origen central i que no es tracta mitjançant l'abordatge de la musculatura masticatòria ni amb fèrules específiques, més aviat el que fem és pal·liar-ne els símptomes. Altres aspectes que sabem actualment sobre els seus símptomes és que el bruxisme pot estar vinculat a l'apretament, el grinyolament i fins i tot pot ser una acció d'empenta sense contacte dental. Pel que fa al dolor, pot aparèixer en pacients simptomatològics, però també pot no ser present en pacients bruxista. Malgrat tot, en general, els pacients que vindran a les nostres consultes són pacients amb simptomatologia, dolor, cefalees, disminució de l'obertura per l'afectació muscular, per la qual cosa ens centrarem bàsicament a abordar-ne els símptomes.

Fisioterapeuta ColFiCat: 4545 / Osteopata DO MROE: 544
Membre de la Societat Espanyola de Disfunció Craneomandibular i Dolor Orofacial (SEDCYDO)
Membre de la Societat Espanyola de la Son (SES)

Bibliografia

• AASM. Classificació internacional de trastorns de la son. Manual de diagnòstic i de codificació. 2. Westchester, IL: AASM; 2005.
• Lobbezoo, F., Ahlberg J, Glaros AG, Kato, T., Koyano, K., Lavigne GJ, de Leeuw, M., Manfredini, D., Svensson, P., i Winocur, E. ( 2013). Bruxisme defineix i classifica: el consens internacional. J Rehabilitació Oral, 40: 2-4.
• Manfredini, D., Ahlberg, J., and Lobbezoo, F. (2021). Bruxism definition: Past, present, and future – What should a prosthodontist know? J Prosthet Dent. https://doi.org/10.1016/j.prosdent.2021.01.026. PMID: 33678438.
• Sateia, M.J. (2014). International classification of sleep disorders-third edition: highlights and modifications. Chest, 146(5): 1387-1394. https://doi.org/10.1378/chest.14-0970. PMID: 25367475.
• Thorpy, M.J. (2012). Classification of sleep disorders. Neurotherapeutics, 9(4): 687-701. https://doi.org/10.1007/s13311-012-0145-6. PMID: 22976557; PMCID: PMC3480567.